Una tendència emergent és el recanvi selectiu de només les capes afectades per la patologia, tècnica anomenada queratoplàstia laminar. El làser de femtosegons també s'aplica en algunes d'aquestes modalitats de queratoplàstia.
 

1. QUERATOPLÀSTIA LAMINAR ANTERIOR
Si la patologia és superficial, una queratoplàstia lamel·lar anterior, fins i tot molt profunda (pre-Descemet), permetrà tractar qualsevol condició que no involucri a l'endoteli corneal. Amb això evitem el rebuig immunològic, ja que l'endoteli és el seva principal diana.

2. QUERATOPLÀSTIA LAMINAR POSTERIOR
Quan les capes anteriors no estan danyades de manera irreversible, per tractar-se d'un problema de l'endoteli, podem reemplaçar-lo de manera gairebé exclusiva, amb un mínim de teixit de suport, mitjançant una queratoplàstia lamel·lar posterior o endotelial. S'eviten així els problemes de les tècniques clàssiques que suposen la trepanació, les múltiples sutures i la cicatrització lenta.

Una altra tècnica actual és el trasplantament de limb, que permet regenerar l'epiteli amb cèl·lules mare.

La superfície corneal està recoberta per un teixit epitelial en constant recanvi a partir d'una petita població de cèl·lules mare situades a la zona de transició anomenada limb, entre el perímetre de la còrnia i la conjuntiva.

Algunes malalties i traumatismes arriben a destruir aquesta població i per això les queratoplàsties, siguin penetrants o lamel·lars, tendeixen a fracassar per falta de regeneració de l'epiteli. Es fa necessari aportar noves cèl·lules mare limbars, les quals poden provenir de l'altre ull del pacient si està indemne, d'un familiar donant compatible o d'un donant del banc d'ulls (trasplantament de limb).

També es poden cultivar cèl·lules mare al laboratori i empeltar-les després en l'ull malalt creant un nou epiteli.