nombre de donants
0174427
 
enviar a un amic X


PER:
  (adreça de correu electrònic)

DE: (adreça de correu electrònic, opcional)

NOTA: (opcional)

màxim 255 caràcters


     

  Donació   >   Testimonis
  TESTIMONI DE JOAQUÍN BARRAQUER      I      EXPERIÈNCIES VITALS
  EL MIRACLE DE TORNAR A VEURE      I      DOS GENERACIONS I LA MATEIXA GRATITUD
  LA MEVA EXPERIÈNCIA SOBRE LA DONACIÓ
 
  TESTIMONIS
 
  TESTIMONI I Descarregar  
 
 
 

... altre moment, extraordinàriament emotiu, va ser quan en morir el meu pare, el 1965, tal com ell desitjava, li vaig extirpar les seves còrnies per emprar-les en sengles empelts, els receptors del qual van ser pacients necessitats.

Una experiència molt dura, sens dubte ...

La duresa d'aquell moment va quedar totalment contrarestada perquè era el que ell desitjava i perquè fèiem un gran bé.

 
Professor Joaquín Barraquer
 
 
  / anar cap amunt /  
  TESTIMONI II Descarregar  
 


Experiències vitals

Tres Fundacions i una Conselleria de Salut col.laboren
per operar a Espanya a un nen del Camerun

El petit va ser identificat a Camerun per l'ONG "Zerca i Lluny", que, en coordinació amb l'ONG "Infància Solidària", el va traslladar a Espanya per ser intervingut a l'Hospital Carlos Haya de Màlaga, amb l'autorització corresponent de la Conselleria de Salut de la Junta d'Andalusia, que finalment ho va derivar al Centre d'Oftalmologia Barraquer.

A la seva exploració, Ange presentava ambdues còrnies opaques, a causa d'una possible infecció antiga, amb sospita de pressió intraocular elevada. Atesa la complexitat del cas, es va demanar la col.laboració de la Fundació Barraquer perquè els equips altament especialitzats de Barraquer poguessin valorar i operar al petit sense cap càrrec..

El nen va acudir el passat mes de maig a consulta al Centre d'Oftalmologia Barraquer, acompanyat sempre per la seva mare i sota la tutela dels voluntaris de l'ONG "Zerca i Lluny".

L'oftalmòleg Dr Juan Álvarez de Toledo, després d'explorar a Ange i realitzar diverses proves, ha indicat el seu ingrés per practicar un trasplantament de còrnia a l'ull esquerre. Intervenció aquesta que va poder realitzar-se el mateix dia a la tarda, gràcies a la còrnia procedent d'un donant de 51 anys mort el dia anterior, que va fer donació al Banc d'Ulls per a Tractaments de la Ceguesa. La cirurgia de l'ull dret va quedar pendent, per tal d'observar l'evolució de l'ull operat, que fins al moment és altament satisfactòria.



Revista "Barraquer"
Nº. 6 / pág.45, 2009
 

  / anar cap amunt /  

 
  TESTIMONI III Descarregar  
 


El miracle de tornar a veure

Les donacions ho fan possible

Als 17 anys va començar el meu calvari. Vaig començar a perdre visió. Després d'acudir als oftalmòlegs que estaven a l'abast de les meves possibilitats econòmiques, sense resultats positius, una persona amiga em va aconsellar anar a la Clínica Barraquer.

Quan em van examinar, em van dir que tenia un "queratocon". El tractament consistia a utilitzar lents de contacte rígides, però a causa que les còrnies es deformaven dia a dia, l'adaptació a noves lents de contacte era contínua.

Després de diversos anys es va decidir optar pel trasplantament de còrnia. Em va visitar el Professor. Jo tenia molta por, però quan vaig estar davant d'ell, em va transmetre tanta confiança que tot em va semblar més senzill.

Va arribar el gran dia. Tenia tantes ganes de tornar a fer la vida normal d'una persona jove, de 20 anys .... Des del principi tot va anar bé. Quan em van treure l'embenat vaig poder veure amb nitidesa la cara del Dr Angulo i els seus ajudants.

Tot va seguir evolucionant correctament i em van donar l'alta amb les corresponents visites i controls mèdics. Va arribar l'hora del trasplantament de l'altre ull. Com que la visió amb l'ull ja operat era molt bona em van consultar l'opció de donar pas a altres pacients que estaven en pitjors condicions que jo.

Juntament amb el meu xicot i la meva família vam decidir esperar-nos. Durant l'embaràs de la meva primera filla, em van cridar per operar-me, però vam haver ajornar a causa de el meu estat. L'operació es va dur a terme el dia que la meva filla complia el seu primer any.

Tot m'ha anat molt bé, sóc mare de tres filles i àvia de tres néts. La meva vida la vaig poder canalitzar gràcies a la recuperació completa de la meva visió. Però aquí no s'acaba la meva història amb la Clínica Barraquer. Ara els deixo amb una de les meves filles que els explicarà la seva experiència. Hem estat dues generacions de pacients ateses per dues generacions del cognom Barraquer.


Una mare agraïda
Revista "Barraquer"
Nº. 6 / pág.26, 2009
 
 

  / anar cap amunt /  

 
  TESTIMONI IV Descarregar  
 


Dues generacions i la mateixa gratitud

Les donacions ho fan possible

Jo també vaig patir la mateixa malaltia que la meva mare quan era joveneta. Després d'utilitzar lents de contacte durant 8 anys i d'anar perdent visió, em van trasplantar ambdues còrnies als meus 21 i 23 anys.

Recordo que mentre vaig utilitzar lents de contacte, la pèrdua de visió progressiva no em deixava portar la vida normal d'un adolescent: els meus ulls només suportaven les dures lentilles unes hores al dia. Per tant, les utilitzava en les meves hores d'estudi. Sense elles, jo era una noia jove que, en no tenir pràcticament visió, no sortia de casa sola. Les activitats que feien els meus amics, jo no podia gaudir-les.

Recordo la por que vaig passar abans de les dues operacions i que mai vaig confessar als meus pares, tot i que imagino ells ho van notar. Però recordo amb gran alegria la sensació que vaig tenir l'endemà del meu primer trasplantament, quan vaig prendre el diari i vaig poder llegir els titulars.

El dia que em van donar l'alta i vaig abandonar la clínica, al cotxe de tornada a casa meva de Vila-seca (Tarragona) mirava els arbres i altres cotxes que circulaven per la carretera amb la il.lusió d'algú que ha recuperat prou visió com per viure amb tranquil.litat.

Aquella primera nit que vaig passar a casa, a l'anar a dormir vaig veure els números del despertador que tenia a la tauleta de nit. Feia anys que no podia veure'ls. Durant els mesos posteriors al trasplantament, les cures i precauciones davant un possible rebuig
van ser enormes.

Ara, deu anys després del trasplantament de còrnia del meu dret i vuit anys i mig després de l'esquerre, continuo fent revisions periòdiques a la Clínica Barraquer. Amb això que he explicat, només pretenc conscienciar la gent que la donació d'òrgans es molt important i necessària.

Tinc molt clar que jo, als meus 32 anys, porto una vida normal gràcies a dues famílies que en morir un familiar, van donar les seves còrnies. Evidentment, tinc també molt d'agrair al Dr Rafael Barraquer qui em va operar en ambdues ocasions i continua realitzant les meves revisions periòdiques. Sense oblidar la meva família que sempre va estar al meu costat. Penseu que donant òrgans, tornareu la vida a altres persones que estaran infinitament agraïdes per aquest regal.


Begoña Blánquez López-Davalillo (filla)
Revista "Barraquer"
Nº. 6 / pág.26, 2009
 
 
  / anar cap amunt /  

  TESTIMONI V
 


La meva experiència sobre La Donació

El meu pare va fer donació en vida dels seus ulls al Banc d'Ulls per a Tractaments de la Ceguesa. No només ens va comunicar la seva decisió, sinó que em va convèncer per seguir el seu exemple quan arribi el meu dia.

El meu pare quan ell va morir tota la família va tenir molt present la seva voluntat. Transmetem aquesta l'assessor dels serveis funeraris que, amb gran professionalitat, va col.laborar i vam telefonar al Banc d'Ulls, per comunicar-los que volíem fer la donació. L'haver emplenat el meu pare en vida el butlletí d'afiliació, ens va facilitar els tràmits i no va fer falta omplir cap altre document. Al cap d'aproximadament una hora va arribar la doctora de l'equip de guàrdia del Banc d'Ulls. Aquesta va procedir de forma molt eficient, així com amb gran tracte humà.

Posteriorment vam rebre una carta del professor Joaquim Barraquer, que signava com a director del Banc, agraint a tota la família el nostre altruista i humanitari acte de solidaritat, envers un desconegut que tornaria a veure gràcies a les còrnies cedides.

Sens dubte, el pensar que el meu pare en un últim acte de generositat va poder fer possible que dos cecs tornessin a veure és un bell record de la seva pèrdua. Descansa en pau.

 
Jordi P.
Barcelona, Gener 2011
 

  / anar cap amunt /  
   
 

 

Copyright © 2011 Banc d’Ulls. Derechos Reservados.